Sota el lema “Amb Maria, pelegrins d’esperança”, les Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes dels bisbats de Vic i Solsona, van celebrar del 7 al 11 de juny, el 56è Pelegrinatge a Lourdes que organitzen conjuntamente cada any. En total varen participar 475 persones entre gent gran, persones amb manca de salut, persones amb discapacitat, o amb mobilitat reduïda, i, persones voluntàries de totes les edats, que les mou aquest acompanyament i servei cap als altres. Varen tornar cansades, però amb joia i alegria de la convivència i experiència viscuda. Com diuen un cop arriben amb els autocars: “Cansats, però amb les piles ben carregades!”

   Per moltes persones era tornar-hi com fan any rera any, perque Lourdes “enganxa”, i a l’Hospitalitat hi han trobat un moviment d’Esglèsia molt xulu, enriquidor, que aporta molta alegria, així com, moltes amistats d’anys de pelegrinatge i altres activitats que es realitzen durant l’any. Per altres, era la primera vegada, i l’expectativa i el veure per on anava tot això del pelegrinatge, en general ha esdevingut una bona experiencia, que esperem continuin vivint-la i gaudint-la els anys següents. Per part de la organització del pelegrinatge, aquest ha estat molt satisfactori, on segur que si hi ha hagut algún error, o no s’ha estat prou encertat en algun moment, en demanem disculpes i ens servirà per millorar de cara a l’any vinent i els que vinguin.

   Tot començava dissabte dia 7 amb l’arrencada dels autocars per fer el viatge d’anada. Un viatge que tot i durar estona es fa amè gràcies a la xerrada amb la persona del costat, a l’animació amb cançons per part dels responsables, o amb el primer moment de servei per part del personal voluntari i personal sanitari, que viatgen en els autocars preparats i acomodats per les persones amb mobilitat reduïda, i necessitin alguna atenció durant el trajecte. I com aquell qui res, ja arribes a Lourdes, i albires el poble, el castell, i de cop, el santuari envoltat de turons i muntanyes plenes de verdor. T’acomodes a l’hotel, o al centre d’acolliment, i després de la benvinguda i una petita eucaristia, retires o si et queden foces, com la gent més jove, vas a fer un petit beure o a fer la primera visita a la Gruta de nit, que té un magnífic aspecte de postal, i que de ben segur quedarà gravat en una instantànea amb el telefon móvil. Però si creus que ja has arribat a Lourdes, estàs equivocat o equivocada. Perque Lourdes i la seva vivència comencen l’endemà. No, pel personal que fa servei al centre d’acolliment (Accueil), ja sigui al menjador o a les habitaciones, doncs aquests ja s’han començat a endinsar dins la vivència i el missatge de Lourdes, que és tant senzill com vetllar i estar pels qui ho necessitin.

   L’endemà diumenge però, és el primer dia sencer del pelegrinatge, i de bon matí ja es preparen tota la rúa de carrets, o “xinets” com en diem nosaltres, per acompanyar a les persones que s’allotgen al centre d’acolliment, cap al primer acte i un dels més importants que és la missa internacional. L’ alegria hi és present de bon principi i tothom, fins i tot les persones voluntàries de primer any, no dubten ni un moment en ajudar en el que calgui dins les seves possibilitats.  Els responsables del servei d’esplanada ho fan més fácil, han ensenyat el dia abans com dur una persona en un carret, o en una cadira de rodes, i sense adonar-nos ja estem enfilant el camí cap a la basílica subterránea de Pius X. Una basílica en forma de barca invertida, que il·luminada et deixa bocabadat, i ho comentes amb la persones que acompanyes, i mica en mica la vas coneixent, i sense adonar-te’n t’estàs impregnant i vivint Lourdes, més enllà de l’aspecte de les basíliques, l’esplanada, la Gruta, la pradera, o les vistes del Castell;  ja que amb aquesta convivència, no només dones, sinó que també reps, i això es mutuu entre les persones voluntàries i les persones amb manca de salut. Un cop acabada la missa, enfilem cap a les escales de la basílica principal per fer la foto tradicional de grup. “No se muevan por favor! Uno, dos, tres, no se muevan!” ens crida el fotògraf, i “clic”, ja tenim la foto de record. Havent dinat, la tarda comença amb una xerrada per part del bisbe que presideix el pelegrinatge, aquest any el de Solsona, però acompanyat també pel bisbe de Vic i altres mossèns. A continuació, una tarda lliure per acompanyar les persones amb manca de salut a fer el que vulguin: una visita a la gruta, a posar un ciri, a omplir una garrafeta d’aigua, a petar la xerrada, o a gaudir de les cançons que toquen els més joves amb les guitarres i el piano a l’exterior de l’Accueil. Per les persones de primer any i el grup de peregrins, una visita més turística seguint “els passos de Bernadette”, coneixent la història i els fets de Lourdes, així com els llocs més emblemàtics de la vida de la Bernadette. Al vespre, havent sopat, té lloc la processó de torxes, que sota els cants, les oracions en diversos idiomes, també en català, i els ciris que van agafant més lluminària a mesura que es va fent fosc, centenars de persones d’arreu del món i d’altres Hospitalitats, acompanyen la imatge de la Mare de Déu fent aixecar les seves torxes entonant l’Ave de Lourdes. Per les Hospitalitats de Vic i Solsona, un moment especial i únic és quant les persones voluntàries que formen el Cor de l’Hospitalitat, entonen el Virolai, i l’emoció et frepa, i notes com l’emoció fa lliscar una llàgrima. I ja ha passat un dia, i ja has començat a experimentar i viure que ès Lourdes i un pelegrinatge a Lourdes; i a conèixer gent que de cop sembla que la coneguis de tota la vida. Les persones més joves fan pinya de seguida i allarguen la nit, però no gaire, perque l’endemà toca diana ben d’hora.

  I així van passant els tres dies sencers de pelegrinatge, entre actes religiosos, alguns més emotius com la missa a la Gruta en català i el posterior pas palpant la roca humida sota els peus de la imatge de la Verge; o, la vetlla de pregària preparada pels joves la nit anterior, on entre tots vàrem confeccionar unes flors, de les que els pètals eren plens de missatges de pau, de peticions, o de desitjos que van quedar-se a la Gruta de Lourdes, al costat del broll d’aigua que no ha parat de rajar; i, entre actes més lúdics com la tarda festiva final on fem una mica de xerinol·la i ballaruga, aquest any amenitzida per cançons populars catalanes i de taverna, per part del grup “Els tranquils”;  però sobretot així passen els dies entre convivència, servei, i companyia. Perque, com deia una voluntària: “Lourdes està ple de molts moments d’emoció, de reflexió, d’alegria, de diversió, de comunitat, de pau, d’oració, de converses, d’acompanyament… Tot el munt de vivències i sentiments son difícils de definir. Val molt més la pena viure-ho. Un pelegrinatge a Lourdes, no fa diferència entre persones creients o no creients, persones riques o pobres, de països d’occident o d’orient,…, un pelegrinatge a Lourdes significa unió i acompanyament, on persones peregrines (amb dificultats de salut o no), i persones voluntàries, gaudeixen d’uns dies en comunitat, on vetllen les unes per les altres; ja que si una cosa es viu en un pelegrinatge a Lourdes amb l’Hospitalitat, és la cura de les altres persones; i el motor que fa possible tota la tasca que duen les Hospitalitats de Vic i Solsona, és la felicitat, el suport mutuu i l’estima que es viu durant el pelegrinatge.”

  I arriba el moment de tornar, amb cansament, però amb una vivència que és difícil d’explicar i que t’omple de pau, de serenor, de vida, del món solidari que tots voldriem, de bons moments viscuts i d’alegria. Però com dèiem al principi, més que explicar-ho en aquestes línies, val molt més la pena viure-ho.